Gràcies. Gràcies per tots aquests anys que has compartit amb mi, per voler-me com ningú i defendre’m sempre. Gràcies, per tindre sempre paraules boniques per a mi i no deixar que rés em preocupara. Gràcies, pel somriure que apareixia en la teua cara cada vegada que em veies, i per la lluentor del teus ulls. Gràcies per totes les coses que has fet per mi i per a mi. Gràcies per voler sempre lo millor per a mi i no deixar que em faltés de res. Gràcies per deixar-me ser la teua xiqueta tots aquests anys, la teua xiqueta bonica..
Si, ja està, ja ha passat tot.. I encara que era d’esperar, quan arriba no teu creus. Si te dic que encara pense que en qualsevol moment te tornaré a veure, que em giraré i estaràs tu sense llevar-me els ulls del damunt.. una setmana ja sense tu, que ràpid passa el temps..
A pesar d’això, mai oblidaré les teues paraules, les últimes que em digueres abans de tancar els ulls per sempre, a partir d’ara, sempre seran les paraules més boniques del món..
“Adiós bonica”